Una vegada un noi em va aixecar la mà

Sí, jo era una adolescent de setze anys i ell un parell d’anys més gran que jo.

Els motius... pip!

Torno a començar:

Jo era una adolescent de setze anys i ell un parell d’anys més gran que jo. Em va aixecar la mà perquè no li va agradar el que li vaig dir i probablement a mi tampoc m’hagués agradat si ell m’hagués confessat el mateix.

La diferència és que jo  mai no li hagués aixecat la mà ni l’hagués colpejat i probablement, si els protagonistes ens haguéssim canviat els papers, ell no hauria pensat mai, com sí que vaig fer jo, que s’ho mereixia, que es mereixia que li aixequessin la mà i fins i tot rebre.

Aquell noi és una de les millors persones que he conegut mai i l’home que més m’ha estimat. Aquesta reflexió no vol dir que jo m’hagi convertit en víctima de la violència masclista i que justifiqui un maltractador.  Simplement, constato que també els homes que són bones persones poden exercir el seu rol masclista almenys una vegada a la seva vida. De la mateixa manera que també algunes dones perpetuen el sistema patriarcal i sexista en connivència amb els seus opressors. Com jo mateixa, que vaig justificar-lo creient-me que m’ho mereixia.

Els anys han passat i m’he trobat amb d’altres galifardeus que m’han intentat agredir amb  moltes de les maneres amb les quals s’exerceix la violència masclista. Però jo m’he empoderat i he sabut dir prou quan calia i desemmascarar la quotidianitat per denunciar l’estafa sexista de sempre.

Encara em queda i ens queda molta feina per fer. Demà, si puc, aniré a la xerrada sobre el mite de l’amor romàntic que organitza Justa Revolta perquè em sembla que per aquest cantó encara tinc alguns deures pendents.

25 DE NOVEMBRE, PLANTEM CARA A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE!!!