Provant, provant, 1, 2, 3...

dissabte, 20 de novembre de 2010

20N


Cal recordar encara que n’hi ha molts a qui no els hi agrada fer memòria.

Recordem que tot i que en diem habitualment franquisme aquella va ser una dictadura feixista amb totes i cada una de les característiques pròpies d’aquest règim.

La il·legitimitat de l’alçament de les tropes franquistes contra el govern democràtic de la República.

La brutal repressió que van patir les persones del bàndol republicà i que no es pot comparar amb els incidents revolucionaris del 36.

L’obsessió del règim per l’afecció del poble a tot l’Estat espanyol, i la particular obsessió per enterrar el catalanisme polític als Països Catalans.

El bon col·laboracionisme (no el de supervivència) de la burgesia catalana, el regionalisme, el carlisme, el nacionalcatolicisme, la Lliga, etc., al nostre país. Aquests no canviaran mai si no els empenyem tartera avall.

Que la conjuntura internacional va ser nefasta per no dir res més greu i que després del 45 ens van condemnar a una mort lenta i a la desaparició de la resistència organitzada durant la Guerra Civil.

Que no vam haver d’esperar la mort del Caudillo per expressar al carrer l’afany de democràcia i de drets socials i nacionals. Des de la vaga del tramvia del 51 fins a l’Assemblea de Catalunya del 71, sense entrar en detall en el moviment obrer, l’estudiantil i altres mobilitzacions socials.

Que la mort de Franco no suposava naturalment la defunció del règim perquè aquest es blindava a si mateix tot i les seves mesurades faccions i els ministres de propaganda.

Que encara hi ha lleis franquistes, posem per exemple a les universitats catalanes.

Que encara hi ha moltes coses que em recorden aquesta dictadura de la qual avui commemorem la mort del seu instigador.

I me’n deixo tantes!!!

QNDEP (Que no descansis en pau, que nosaltres tampoc ho farem)

Cap comentari:

Publica un comentari