La dificultat de l’ordre és que per cada cosa només hi ha un lloc (Josep M Fericgla)
Llavors, em concentro per trobar el lloc de la tasseta de cafè, que estigui a mà per quan vingui un amic a fer-la petar. Però no sé si posar-la davant de tot perquè potser vull tenir més a mà una copa de vi per quan tu vinguis sense cap excusa.
Llavors, reflexiono si la tauleta de nit és el lloc més apropiat per tenir aquell llibre que mai he pogut acabar, però que la seva finitud prematura em garanteix que més val treure’s un pes de sobre.
Llavors, poso tota la meva atenció per col·locar aquell record que vull tenir a prop quan tingui ganes de lamentar-me. Però no sempre a la vista, per no ensopegar massa amb el mobiliari del passat.
Finalment em decideixo. Perquè si algun dia truques a la porta i em trobes, vull que entris a casa i sentis que en cada lloc on mires hi trobes el que et manca, que on no hi ha lloc no hi ha res, que on podria ser possible hi és i, que si ens ho imaginem, cada lloc és per nosaltres.
