Provant, provant, 1, 2, 3...

dissabte, 13 de novembre de 2010

Gust d'acidulant

Aquest és el regust que m’empastifa la boca, quan em menjo una amanida russa envasada, un gaspatxo de tetrabric o una truita precuinada.

Mai no me’ls puc acabar, per poca gana però també per aquest regust que jo ha batejat d’acidulant, que només puc foragitar amb el fluor de la pasta de dents perquè tot el que la meva boca s’empassa després té aquest gust tan... industrial.

Però la meva mandra m’empeny massa sovint a menjar-me aquests preparats que m’empasso ben de pressa, per veure si el sabor no acaba per enganxar-se a les dents, a la llengua o a les genives.
Quina angúnia!

La pressa i el menjar, la desídia i el menjar, la comoditat i el menjar.

Alimentar-se per sobreviure, treure’s la gana de sobre amb conserves enllaunades. Un estómac petit i omnívor, fagocitant no-res elaborat.

Cap comentari:

Publica un comentari