Provant, provant, 1, 2, 3...

dimecres, 5 de gener de 2011

Buscador i trobadora

No m’ho preguntaràs, però jo et contestaré com si m’haguessis interrogat: la diferència entre tu i jo és que  tu estàs buscant i jo estic trobant.

Tot i que a primera vista, semblaria una casualitat perfecte, és una gran marrada.

Si tu no deixes de buscar mai no trobaràs i jo només trobaré qui ha deixat de buscar.

Ja no em fa mal que no em trobis perquè no et busco.

8 comentaris:

  1. Molt bona! M'apunto a l'equip dels trobadors. Ja anaven ben encaminats els medievals...

    ResponSuprimeix
  2. Déu meu senyor... marrada? i algú més en aquest món que faci servir aquesta paraula? He hagut de buscar-la al diccionari, i l'he trobat! (això és el que busco jo, paraules al diccionari). Però una curiositat, abans de buscar-la al diccionari, l'he escrit al google, i la primera entrada que hi ha, és la següent goita: http://www.google.es/#sclient=psy&hl=es&site=&source=hp&q=marrada&aq=f&aqi=&aql=&oq=&gs_rfai=&pbx=1&fp=319e6214d51636a7


    festen, festen... !!! cuida aquest mal de coll, deixa'l sortir...

    ResponSuprimeix
  3. Qui tingui males puces, que es rasqui

    Dit això, només recalcar que sempre he tingut debilitat per les trobadores

    salut i peles

    ResponSuprimeix
  4. Laieta, el que volia dir era errada però el meu inconscient va triar una paraula antiga: marrada, que encara és més exacte que l'error; el meu error. Buscar i trobar és un "desencuentro" (he intentat cercar aquesta paraula en català però de moment no l'he trobada), dos línies paral·leles que no es trobaran mai. Llavors he pensat que potser sí que es trobaran però que serà després d'agafar el camí més llarg, la volta, la marrada. I el text encara ha agafat més sentit, gràcies al lapsus del meu inconscient que és més savi que jo, és a dir, que el meu ego.
    Algunes vegades agafes la línia directa i d'altres marres, normalment quan penses massa amb raons.
    Una abraçada i ens llegim!!

    ResponSuprimeix
  5. Escarbat panxa enlaire, les trobadores en situem a l'inici. Seràs prou valent per anar al començament i des d'allà deixar de voler buscar?

    Un plaer llegir els teus comentaris! Ens seguim!!

    ResponSuprimeix
  6. Celine, els medievals tenien raó sempre: no el busquis, que et trobi, potser per primera vegada. Te'n recordes de la conversa? Sigues una aventurera i juga per passar-t'ho bé, que així jo sabré que ets tu, i no la seva imatge (i no a la seva imatge, Amen)!!!

    ResponSuprimeix