No m’ho preguntaràs, però jo et contestaré com si m’haguessis interrogat: la diferència entre tu i jo és que tu estàs buscant i jo estic trobant.
Tot i que a primera vista, semblaria una casualitat perfecte, és una gran marrada.
Si tu no deixes de buscar mai no trobaràs i jo només trobaré qui ha deixat de buscar.
Ja no em fa mal que no em trobis perquè no et busco.
Molt bona! M'apunto a l'equip dels trobadors. Ja anaven ben encaminats els medievals...
ResponEliminaDéu meu senyor... marrada? i algú més en aquest món que faci servir aquesta paraula? He hagut de buscar-la al diccionari, i l'he trobat! (això és el que busco jo, paraules al diccionari). Però una curiositat, abans de buscar-la al diccionari, l'he escrit al google, i la primera entrada que hi ha, és la següent goita: http://www.google.es/#sclient=psy&hl=es&site=&source=hp&q=marrada&aq=f&aqi=&aql=&oq=&gs_rfai=&pbx=1&fp=319e6214d51636a7
ResponEliminafesten, festen... !!! cuida aquest mal de coll, deixa'l sortir...
Qui tingui males puces, que es rasqui
ResponEliminaDit això, només recalcar que sempre he tingut debilitat per les trobadores
salut i peles
Laieta, el que volia dir era errada però el meu inconscient va triar una paraula antiga: marrada, que encara és més exacte que l'error; el meu error. Buscar i trobar és un "desencuentro" (he intentat cercar aquesta paraula en català però de moment no l'he trobada), dos línies paral·leles que no es trobaran mai. Llavors he pensat que potser sí que es trobaran però que serà després d'agafar el camí més llarg, la volta, la marrada. I el text encara ha agafat més sentit, gràcies al lapsus del meu inconscient que és més savi que jo, és a dir, que el meu ego.
ResponEliminaAlgunes vegades agafes la línia directa i d'altres marres, normalment quan penses massa amb raons.
Una abraçada i ens llegim!!
M'encanta! Escrius divinament!
EliminaEscarbat panxa enlaire, les trobadores en situem a l'inici. Seràs prou valent per anar al començament i des d'allà deixar de voler buscar?
ResponEliminaUn plaer llegir els teus comentaris! Ens seguim!!
Celine, els medievals tenien raó sempre: no el busquis, que et trobi, potser per primera vegada. Te'n recordes de la conversa? Sigues una aventurera i juga per passar-t'ho bé, que així jo sabré que ets tu, i no la seva imatge (i no a la seva imatge, Amen)!!!
ResponEliminaI no la seva imatge! Apocalipsy now!!
ResponElimina