Provant, provant, 1, 2, 3...

diumenge, 7 de novembre del 2010

JO NO ESTIC BATEJADA


Però tot i així no m’he escapat de les prescripcions de la secta: he crescut en una societat de cultura judeocristiana que m’ha inculcat idees tan boniques com el pecat, la culpa, la repressió sexual, l’actitud mesella, posar l’altra galta, etc.

Tampoc m’he escapat, es veu, de subvencionar amb una part dels meus impostos els seus quefers quotidians. Per què? Encara estic buscant una resposta que em convenci i molt em temo que no ho aconseguiré.

I ara ens visita a Barcelona el cap de l’església catòlica per no sé què fer amb la Sagrada Família (em sap greu però no entenc els tràmits d’excel·lència i bones pràctiques de l’empresa catòlica) i òbviament això no ha estat  flors i violes perquè hi ha molta gent cabrejada i amb molts motius: dones, homosexuals, transsexuals, interssexuals, plataformes en defensa dels drets dels/es menors, treballadors/es sexuals,  per la prevenció del virus del SIDA, a favor de l’avortament lliure i gratuït, laics, ateus, agnòstics i la meva família que va viure el que va viure i no se’n refia de ningú amb sotana; entre d’altres, que som molts  i sobretot moltes.

I a sobre arriba aquest home (no hi ha Mama, és clar) i em diu què he de fer: no m’he de posar preservatiu, he de ser heterosexual i monògama, no tinc dret a l’avortament i he de formar una família heteropatriarcal, entre d’altres bondats. Però no només m’ho diu a mi, que com que no sóc de la secta m’entra per una orella i em surt per l’altra, si no que ho reclama a l’Estat (que no és ni el meu) i això ja em toca molt el que no sona.

I a més, mentre aquest home va escampant aquest ventall de despropòsits (per dir-ho suau) els defensors de l’ordre públic (per dir-ho políticament correcte) reprimeixen aquells qui emparant-se en la llibertat d’expressió manifesten el seu rebuig a la ideologia feixista catòlica (per dir-ho clar).
Bé, el pa de cada dia, no mostraré perplexitat a dia d’avui.


Jo no estic batejada, deia al principi, i tinc els mateixos drets que aquells qui seguint la doctrina catòlica: van instaurar la Santa Inquisició, van assassinar dones per bruixes, van perseguir republicans durant la Guerra Civil i després, van donar suport a la dictadura de Franco, estan en contra d’homosexuals, variants de gènere i del preservatiu, volen que la dona sigui una costella, abusen de menors i obliden que el celibat és una quimera i un boicot al plaer de viure, que funcionen com una empresa capitalista amb direcció masculina i d’altres que per quantitat se m’escapen. Però les que he dit no són poques.

Perdó, potser no tinc més drets que ells però sí moltes més raons per demanar que fotin el camp del meu país i que deixin d’emprenyar. De totes maneres,  la cúpula i seguici catòlic comencen a ser una espècie en perill d’extinció. I me n’alegro per primera vegada de no ser preservacionista (m’ho invento).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada