Benvolgut ésser menyspreat,
Estava avisada: no se’m podia acudir estimar-te!
Que lleig que és això d’estimar-se!!! Per favor, com és que encara no està prohibit??!!
El què podem fer és començar per escopir-nos a la cara, llavors seguirem amb una bufetada a la galta amb la mà ben estesa, continuant amb un tercer plat de cop de peu allà on més sona.
Aquí és quan ens comencem a posar calents i per continuar amb l’onada d’indiferència, per què no em trenques un braç? M’estimes? Oi que no? Doncs continuem, que tinc tota l’ossada esperant el teu menyspreu. Tot el menyspreu menys que m’estimis, això no ho podríem suportar.
Si m’estires més el braç sentiràs el crec i jo aprofitaré per esgarrapar-te la cara, i mossegar-te l’orella. Amb molta sort i força me’n guardaré el petit tros que me n’he quedat de record. Per recordar que no et puc estimar que només som dos desconeguts que ens allitem sense amor, copulem per soledat, ens anomenem per error.
No tinc perdó... crec que mentre m’insultaves i em colpejaves he notat que potser t’estimava...
No ho tornaré a fer... em mereixo el pitjor: em pots escopir a la cara...
De la teva odiada
PD: ANTCNP (Això No Té Ni Cap Ni Peus) com nosaltres, desmembrats i lesionats per no voler estimar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada