Provant, provant, 1, 2, 3...

dimecres, 15 de setembre de 2010

El meu sexe és un cementiri d'ereccions



Joan-Lluís Lluís


... i a vegades també és el cementiri d’il·lusions, de papallones en el ventre, de postres de mel i mató al llit.

Cementiri d’amants que recordo i oblido; d’altres que m’entesto a defenestrar de la meva memòria, a vegades sense massa èxit. Descanseu en pau.

Voluntats efímeres gestades entre copes d’un local brut i fosc, amb música que no recordo perquè és sempre la mateixa cantarella, el fil musical de la sala d’espera de la penúltima oportunitat.

Ens anem escalfant entre magrejades maldestres i amb presses; petons de mareig i de còctel alcohòlic. Fins que no estrenem el desig els petons i les abraçades seran a deshora: xocaran nassos i ens mossegarem les dents, fins que se sincronitzi el teu voler i el meu, i deixem fer els cossos més savis que els nostres caps etílics.

Però si el mite és cert i hi ha cementiris d’elefants, també crec que el meu sexe és un bon lloc on anar a morir. I tot el que es mor renaix, fins i tot la teva erecció que vull per sempre  més que es mori mentre jo perdo l’alè celebrant-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada